Janet Parker
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
| Janet Parker | |
|---|---|
| Connotu(a) pro | Ùrtima vìtima connota de sa pigota |
| Nàschida | Janet Witcomb martzu 1938 Birmingham |
| Morte | 11 cabudanni 1978 Catherine-de-Barnes |
| Tzitadinàntzia | Britànnica |
| Genitores | Mama: Hilda Witcomb (nàscia Linscott) Babbu: Frederick Witcomb |
| Traballu | Fotògrafa mèiga |
| Istitutziones de traballu | Universidadi de Birmingham |
| Càusa de sa morte | Pigota |
Janet Parker (Birmingham, martzu 1938 - Catherine-de-Barnes, 11 cabudanni 1978) fiat una fotògrafa mèiga britànnica e ùrtima vìtima connota de sa pigota.
Biografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Janet Parker iat traballau comenti fotògrafa de sa politzia, ma iat lassau su traballu po nexi de is oràrius de traballu pagu arregularis. In su 1975 at incumentzau a traballai in sa Facultadi de Meixina de s'Universidadi de Birmingham, innui faiant fintzas sperimentus cun su virus de sa pigota[1]. Su traballu de Parkers cumprendiat pruschetotu microfotografias e fotografias de illustratzioni.
Parker fiat cunsiderada una fotògrafa bàlida. Teniat amigus in su dipartimentu de anatomia, ma no ddoi at peruna proa chi apat bisitau su laboratòriu de sa pigota, mancai custu s'agatessit sceti a 15 metrus de su logu de traballu suu.
Sa morti
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Arresùmini de is eventus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Professor Henry S. Bedson, ghia de su dipartimentu de microbiologia in sa Facultadi de Meixina de s'Universidadi de Birmingham, fiat circhendi de acabai su traballu apitzus de sa pigota innantis de sa fini de s'atividadi de su laboratòriu suu, pranificada po s'acabu de su 1978[2].
Ispetoris de s'OMS iant giai compidau su laboratòriu de sa pigota e scobertu chi no fiat cunforma a is standard insoru, arracumendendi unus cantu amellorus[3].
Prus tradu s'est ipotisau chi su virus siat atziau a su pranu de susu a traessu de su condotu de s'aeratzioni e arribau a unu stùdiu fotogràficu, innui megàt de traballai Parker, vatzinada doixi annus innantis po s'ùrtima borta contras a sa pigota[4], chi s'est infetada e morta. At fintzas contagiau a mama sua, chi s'est amalaidada, ma est subrabìvia. Su babbu est mortu de puntori in s'interis chi issa fiat in su spidali, ma no est seguru chi issu puru tenessit sa pigota, ca no dd'ant fatu autopsia timendi po no spainai s'impestu[5].
Su laboratòriu de sa pigota
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su laboratòriu fiat stètiu finantziau de s'OMS, ma in s'incomentzu de maju 1978 ispetoris dd'iant compidau ca s'OMS iat decìdiu chi totu su traballu cun sa pigota aìnturu de sa fini de su 1978 depessit essi fatu sceti in Londra, Atlanta, Mosca, Tokio e Bilthoven me is Paisus Bàscius[4]. Is ispetoris chi iant bisitau su laboratòriu ant espressau orròlius apitzus de sa farta de unas cantu medidas de seguràntzia e ant arrecumandau amelloramentus. No ant decìdiu, comentisisiat, de serrai su laboratòriu innatis de s'acabu de su 1978, fintzas poita ca Bedson iat contau fàulas apitzus de sa mannesa de sa faina sua in su laboratòriu, smenguendi-dda[3].
Impestu e morti de Parker
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa maladia de Parker est incumentzada s'11 de austu, cun sìntomus chi faiant pensai a un'influèntzia. Su 15-16 austu at svilupau tacas a is membrus e su dotori dd'at presritu un'antibiòticu. Duas diis apustis un'àteru dotori dd'at bisitada e dd'at prescritu àteru antibiòticu. Sigomenti sighiat a svilupai tacas, su dotori suu dd'at fata arricoverai in su spidali[4].
Su 24 austu 1978 a is 15:00 iant tzerriau a Alasdair Geddes, dotori in servìtziu in su Spidali de Birmingham Est, po compidai su suspetu de impestu de pigota de Parker, chi in cussu momentu fiat in isolamentu[4].
A sa bìsita, Parket teniat callentura, pesada finas a 38,3°C, e si-ndi chesciàt po su dolori a is membrus, ma fiat in cussèntzia. Ddi fiat bessiu fintzas unu fogatzu cun pibisias in dònnia zona de sa peddi, cumprèndius is parmus de is manus e is prantas de is peis. Is schinniduras fiant pruschetotu tundas, cun arrubiamentu de sa peddi a giru.
Alasdair Geddes at pediu de pigai campionis de lìcuidu de tres busciucas e de nci-ddas portai a su laboratòriu de sa pigota e a sa facultadi de meixina, innui Henry Bedson ddis at fatu esàminis virològicus. Cun s'impreu de unu microscòpiu eletrònicu at biu partixeddas de forma cuadrada, inditu de pigota.
W. Nicol, responsàbili de s'autoridadi sanitària de s'àrea de Birmingham, est stètiu informau luegus in contu de sa situatzioni. Issu est lòmpiu a sa lesta a su spidali innui fiat arricoverada Parker. Inguni ant formau unu comitau de emergèntzia.
Cara a is 22 Uhr a parker dd'ant trasladada a su spidali de isulamentu de Catherine-de-Barnes. S'arroba de letu sua dd'ant spèrdia e s'aposentu de su spidali de Est Birminham innui fiat in cura, disinfetada cun Formaldèide. Su comitau de emergèntzia at scritu una lista de personas chi fiant intradas in cuntatu cun issa. A custas, includius pobiddu, babbu e mama, ddas ant luegus postas in cuarantena e vatzinadas[6]. W. Nicol at fatu serrai su spidali de East Birmingham e fatu vatzinai a totu su personali e is patzientis chi si fiant tratènnius cun Parker.
Sigomenti si suspetaiat chi sa nexi de sa maladia de Parker fiat de su laboratòriu de sa pigota de Birmingham, dd'ant frimau apustis chi ant imbiau mustras po is anàlisi a àterus istitutus.
Alasdair Geddes e Henry Bedson ant imbistigau in su repartu de anatomia innui traballàt Janet Parker. In su corrali de innantis ant notau chi unu canali po s'ària - unu tubu metàllicu asulu de unus 18 metrus - cullegàt s'aposentu innui Parker traballàt a su laboratòriu de sa pigota e iat podi insandus essi una fonti de infetzioni. Duncas, su laboratòriu e su repartu de anatomia funt stètius serraus e prenus de gas[4].
Janet Parker est morta de pigota s'11 de cabudannu de su 1978[7][8][9].
Eventus benidoris
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Bedson fiat aici meda trubuscau po s'acuntessimentu chi s'est segau su su gùturu in domu sua e est mortu 5 diis apustis, su 6 cabudanni 1978, in su spidali[10][11]. At lassau unu billetu de dispidida chi naràt: "Mi dispraxit de ai pèrdiu sa cunfiàntzia chi amigus e cullegas medas teniant cun mei e cun traballu miu"[12].
Riferimentus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (EN) Internet Archive, The life and death of smallpox, Cambridge Univ. Press, 2004, ISBN 978-0-521-84542-7. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) Hugh Pennington, Hugh Pennington · Diary: Smallpox Scares · LRB 5 September 2002, in London Review of Books, 5 cabudanni 2002. URL consultadu su 15 austu 2022.
- ↑ 3.0 3.1 (EN) Reed Business Information, New Scientist, Reed Business Information, 4 ghennàrgiu 1979, p. 14. URL consultadu su 13 austu 2022.
- ↑ 4.0 4.1 4.2 4.3 4.4 (EN) Shooter, R. A., et al., Report of the investigation into the cause of the 1978 Birmingham smallpox occurrence (PDF), 22 trìulas 1980.
- ↑ (IT) Piera Serusi, Janet Parker, l'ultima vittima del vaiolo, in L'Unione Sarda.it, 1º maju 2020. URL consultadu su 15 austu 2022.
- ↑ (EN) Toxic SHOCK; Twenty five years ago a disease that many thought was dead and gone reared its head in Birmingham: smallpox. Campbell Docherty and Caroline Foulkes look back at the 1978 outbreak and ask if it could ever happen again. - Free Online Library, in www.thefreelibrary.com. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) Smallpox Threat: Preparations bring back memories of outbreak. - Free Online Library, in www.thefreelibrary.com. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) Toxic SHOCK; Twenty five years ago a disease that many thought was dead and gone reared its head in Birmingham: smallpox. Campbell Docherty and Caroline Foulkes look back at the 1978 outbreak and ask if it could ever happen again. - Free Online Library, in www.thefreelibrary.com. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) Lymn, Philip e Ludford, Bill, Smallpox Victim dies, in Birmingham Evening Mail, 11 cabudanni 1978, p. 1.
- ↑ (EN) Smallpox Threat: Preparations bring back memories of outbreak. - Free Online Library, in www.thefreelibrary.com. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) Gareth Williams, Angel of death : the story of smallpox, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2010, ISBN 978-0-230-27471-6, OCLC 506248749. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
- ↑ (EN) William Stockton, SMALLPDX IS NOT DEAD, in The New York Times, 4 freàrgiu 1979. URL consultadu s'11 cabudanni 2022.
Ligòngius esternus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Report of the investigation into the cause of the 1978 Birmingham smallpox occurrence. H. M. Stationery Office, London, 1980
