Antioco Casula

Articulu in logudoresu

Fotografia istorica de Montanaru

Antioco Giuseppe Casula nodidu comente Montanaru (Dèsulu, 1878 - Dèsulu 3 marzu 1957) fiat unu poete sardu.

At frecuentadu sas iscolas elementares in Dèsulo. A pustis si fit ispostadu a Casteddu e a Lanusè pro fagher su Liceo ma aiat dèvidu dassare sos istùdios. Sa famìlia fit pòvera e si nch'est dèvidu torrare a sa bidda sua pro azuare su babu in und'atividade cumertziale minore.

At fatu sa gherra in Àfrica in su 1896 e gràtzias a custa esperièntzia cumponet innos patriòticos e cantos de gherra. A 18 annos si nch'est andadu a carabineri.

At publicadu in su 1904 Boghes de Barbagia, suta de su pseudònimu de Montanaru. Dassada s'Arma e in su 1909 est devènnidu diretore de s'ufìtziu postale e finas insinnante elementare in sa bidda sua. In su 1922 at publicadu Cantigos d'Ennarghentu.

Cumbintu defensore de su balore de sa limba sarda e de s'importu de s'insignamentu suo in sas iscolas, at rapresentadu s'ìsula in su primu cungressu natzionale de sos dialetos de Itàlia in su 1925.

Intre su 1926 e su 1927 at proadu s'esperièntzia de sa presone, cun s'acusa de tenner ligàmenes cun sos bandidos de sa Barbàzia. In su 1933 at publicadu Cantos de sa solitudine. Finida sa gherra s'est iscritu a su Partidu Sardu d'Atzione, sende prus 'e acordu chin s'ala indipendentista. In su 1949 at bìnchidu su "Cuncursu nazionale de poesia dialetale", cun sa cantzone S'olia. In su 1950 at publicadu Sa lantia.
In su 1953 l'at faladu una paralis. At a morrer bator annos a pustis.

In su 1978 est essida sa regorta pòstuma Sas ultimas canzones, Cantigos de amargura.

Ligàmenes esternos

• Enrico Putzolu, LOGOS DE LOGU 2020 5PUNTATA, in YouTube, TCS - Tele Costa Smeralda, a 21 min 03 s. (in s'ùrtima parte de sa puntada Frantziscu Casula chistionat de Montanaru)