Tharros

Articulu in logudoresu

Sas duas colonnas simbolu de Tharros

Tharros est unu situ archeolòzicu de sa Sardigna chi s'agatat in sa Provìntzia de Aristanis a intru de su territòriu de su comune de Crabas. Est situadu in su sud de sa penìsula de su Sinnis, prus de pretzisu a curtzu de su Capu Santu Marcu.

In antighidade Tharros fiat una importante tzitade de sa Sardigna e in s'Edade Mèdia est istada sa capitale de su Zuigadu de Arboree fintzas a cara de s'annu 1070, candu fiat abandonada.

Istòria

Ufitzialmente s'orizine de Tharros est depida a sos Fenìtzios chi dda diant àere fundada in su de 8 sèculos a.C., ma isgavos prus retzentes ant dadu a lughe repertos pretzedentes a s'arribu de custu pòpulu. Si faghet tretu sa probabilidade ca sos primos bividores suos esserent prus antigos. A inghìriu de Tharros s'agataiant fintzas fàbricos nuràgicos.

In su de 6 sèculos a.C. Tharros diventaiat cartaginesa. A su periodu pùnicu si depet s'aerzu urbanìsticu: sos Cartaginesos afortigaiant sos muros setentrionales e aberiant duas necròpolis, una a su norte e s'àtera a su sud de sa bidda, d'arrichiant fintzas de monumentos comente sos artares de su Tofet e su templu.

Sa necropoli sud

S'arribu de sos Romanos in su 238 a.C., sighit a sa Prima Gherra Punica. Issos lassaiant intregu s'assètiu urbanu cartaginesu atzunghende fàbricos issoro. Cun de sos Romanos sa tzitade s'ammanniaiat siat in richesa siat in importàntzia econòmica e imbatiat in su de 2 sèculos p.C. a su lughidore màssimu, de fatu in edade imperiale Tharros fiat una colònia e biviat de cummèrtzios cun totu su Mediterràneu; a sighidu, in tempos de sos bizantinos perdiat importàntzia, pro ite a causa de sas lòmpidas barbàricas sas costeras fiant pagu seguras. Sos bividores si retiraiant a inghìriu de sa crèsia de Sant'Uanni de Sinnis. In s'Edade Mèdia, Tharros fiat sa capitale de su Zuigadu de Arboree fintzas a s'abandonu a cara de su 1070. In sos tempos a pustis sas perdas fiant istadas usadas pro sos ufìtzios de Aristanis e de sas biddas a làcana. In èpocas prus retzentes medas tumbas de sas necròpolis sunt istadas distruìdas de sos sachizos pro nde furare sas prendas.

Assètiu Urbanu

Tharros teniat caraterìsticas tìpicas de sas tzitades cartaginesas, tenende una istrada manna chi dda pretziat in unu apènditziu abitativu e in unu apènditziu de ufitzios, teniat ancora su tofet a curtzu de sos afortzos.

Monumentos

Ruinas de sa tzitade

Tharros fiat rica de monumentos comente isteles e artares, custos ùrtimos tipicamente a gradas.

Su tofet tenet medas simizàntzia cun su de Cartàgine. Fiat usadu intre de su 7 e de 2 sèculos a.C. Si podent agatare duas termas, sas primas trasformadas in s'Edade Mèdia in crèsia, sas segundas, prus mannas usadas che campu santu. Duas colonnas istentarzas sunt oe su sìmbulu de Tharros, custas sunt istadas postas che acontzu modernu de unu templu de su 50 a.C.. De issas isceti su capitellu est orizinale, a su contràriu sas colunnas sun de carchìna.

Sa prus parte de sos repertos agatados in sos isgavos archeolòzicos in Tharros istant ammostados in custos museos:

• Su Museu Archeologicu de Casteddu
• S'Antiquarium Arborense de Aristanis
• Su Museu Archeologicu Comunale Giuanni Marongiu de Crabas
• Su British Museum de Londra