Negla purpura
| Negla purpura | |
| |
| Negla purpura | |
| Classificaziun | |
|---|---|
| Urden | Caryophyllales |
| Famiglia | Caryophyllaceae |
| Sutfamiglia | Caryophylloideae |
| Tribus | Caryophylleae |
| Gener | Neglas (Dianthus) |
| Num scientific | |
| Dianthus carthusianorum (L.) | |
La negla purpura u negla cartusiana (Dianthus carthusianorum) è ina spezia da planta ch’appartegna al gener da las neglas (Dianthus) entaifer la famiglia da las cariofillaceas. Apparentamain era ella derasada vastamain en curtins claustrals, quai ch’ha probablamain manà al num ‹negla cartusiana›. Tut las parts da la planta cuntegnan substanzas savunusas (saponine). Quellas applitgavan ils muntgs e las mungias cunter mal ils musculs u reumatissem (cun unscher en en furma liquida).
Descripziun
[modifitgar | modifitgar il code]Caracteristicas vegetativas
[modifitgar | modifitgar il code]
La negla purpura è ina planta ervusa perenna che cuntanscha autezzas tranter 15 e 45 centimeters. Las parts da la planta situadas sur terra èn nivas. Ils fegls verds èn ordinads vi dal moni a moda opposta e creschids ensemen al fund en furma vaginada. La taja da la feglia è fitg graschla ed ha ina lunghezza da fin a 15 millimeters. Il plat dal fegl ha ina structura simpla, lineala.
Caracteristicas generativas
[modifitgar | modifitgar il code]Il temp da fluriziun dura dal zercladur fin il settember. Il portaflurs en furma da chauet sa chatta sisum la planta ed è orientà vers il tschiel; quel cuntegna per ordinari 7 fin 15 singulas flurs. Ils fegls auts ed il chalesch èn da colur brina ed han ina consistenza sitga, da tgirom. Las flurs androginas èn ordinadas en simmetria radiala e dumbran tschintg fegls. La curuna da colur purpura ha in diameter da ca. 2 fin 2,5 centimeters. Davantvart èn ils fegls da la curuna dentads.
Ils fegls dal chalesch exteriur situads a l’intern èn davant da furma radunda u smuttada ed han in piz en furma da resta.
Il dumber da cromosoms munta a 2n = 30.[1]
Ecologia
[modifitgar | modifitgar il code]
Tar la negla purpura sa tracti d’in hemicriptofit. Quai vul dir ch’ils brumbels d’envernada sa chattan a la surfatscha da la terra.
La flur da la negla purpura mussa la tipica construcziun da flurs da tgirallas dal di: Ella stat sidretg ed ha ina coluraziun cotschen-glischanta; sia construcziun en furma da bischen è stretga ed il nectar è zuppà profundamain.
Derasaziun
[modifitgar | modifitgar il code]Il territori da derasaziun da la negla purpura cumpiglia l’Europa dal Sid, dal Vest, da l’Ost e l’Europa Centrala, en pli la Tirchia. En l’America dal Nord furma questa spezia ina neofita.[2]
La planta preferescha spundas suleglivas e chaudas sin tschispet sitg chaltschinus e da silicat, rievens, pastgiras e guauds sablunus. En l’Europa Centrala cumpara ella savens sin tschispet mez sitg.[1]
Sistematica
[modifitgar | modifitgar il code]Sutspezias
[modifitgar | modifitgar il code]Tut tenor autur vegnan differenziadas las suandantas sutspezias da la negla purpura:
- Dianthus carthusianorum subsp. carthusianorum
- Dianthus carthusianorum subsp. latifolius (Griseb. & Schenk) Hegi: È derasada en l’Austria, l’Ungaria, la Croazia e la Slovachia.
- Dianthus carthusianorum subsp. sudeticus Kovanda: Questa sutspezia cumpara en la Tschechia.
En l’Austria vegnan – ultra da la negla purpura cumina che cumpara en l’entir pajais en autezzas collinas fin montanas – distinguidas la duas suandantas sutspezias:
- Dianthus carthusianorum subsp. capillifrons (Borb.) Neumay.: Quella cumpara sin il stgalim d’autezza montan en il Burgenland, en l’Austria Bassa ed en la Stiria.
- Dianthus carthusianorum subsp. alpestris: Austria Bassa, Austria Auta e Stiria (stgalim montan superiur fin alpin).
Sin il Balcan, en las regiuns da costa segnadas da crap carstic, è ultra da quai derasada la negla sanguina (Dianthus carthusianorum subsp. sanguineus (Vis.) Hegi). Quella vegn per part considerada sco sutspezia da la negla purpura, ma adina dapli er sco atgna spezia (Dianthus sanguineus). Ella cumpara da l’Istria fin l’Albania sin prads sitgs chaltschinus da 0 fin 1200 meters sur mar.
Etimologia
[modifitgar | modifitgar il code]Tenor indicaziun da la litteratura spezialisada na deriva il num ‹negla cartusiana› resp. la denominaziun scientifica ‹carthusianorum› betg dals perscrutaders da la natira Johann Friedrich Cartheuser (1704–1777) e da ses figl Friedrich August Cartheuser (1734–1796), mabain da la cuntrada Grande Chartreuse resp. da l’urden dals cartusians.[3]
In sguard al gener da las neglas en general
[modifitgar | modifitgar il code]
Il gener da las neglas (Dianthus), al qual appartegna la negla purpura, sa cumpona da radund 320 fin 600 spezias. Quellas èn derasadas vastamain en las zonas temprivas da l’emisfera nord. Il territori da derasaziun natiral cumpiglia surtut l’Eurasia (dal Balcan fin en l’Asia Centrala). Spezialmain bleras spezias èn da chattar en la zona mediterrana. En China datti 14 spezias, ina cumpara be là; a Taiwan datti duas spezias endemicas. Da las spezias ch’èn enconuschentas en l’America dal Nord era oriundamain be la spezia Dianthus repens indigena. En pli cumparan intginas spezias en l’Africa dal Sid.
L’emprima registraziun sistematica dal gener Dianthus ha fatg Carl von Linné l’onn 1753 en si’ovra ‹Species Plantarum› (tom 1, p. 409). La bellezza da la flur e sia savur han inspirà Linné da numnar il gener ‹flur da Zeus› (grec vegl Διός diós, ‹Dieu, Zeus› ed ἄνθος anthos ‹planta, flur›).
Pli baud vegniva il gener Dianthus er numnà Caryophyllus (in num che n’è oz betg pli renconuschì). Da quel deriva er la denominaziun da la famiglia da las cariofillaceas (Caryophyllaceae) che fa anc adina part da la sistematica uffiziala. Quest num era gia vegnì duvrà avant Carl von Linné per denominar differentas spezias parentadas, uschia per exempel da Paulus Hermannus il 1687 en ses ‹Horti Academici Lugduno-Batavi Catalogus›. Il num deriva dal term grec karyophyllon, cun il qual vegniva designà il groffel u neghel (Syzygium aromaticum, tudestg ‹Gewürznelke›). Quel appartegna però a las Myrtaceae e n’è betg parentà cun las neglas resp. cariofillaceas. La denominaziun è l’emprim vegnida surpigliada per la negla purpura: il tschertgel enturn la flur, circumdà da fegls auts brins stgaglius, ha numnadamain ina tscherta sumeglientscha cun il brumbel setgentà da la flur dal groffel. Er il num tudestg ‹Nelke› (dal tudestg mesaun negelkin, ‹pitschna gutta› deriva da la cumparegliaziun dal chau da la negla cun ils brumbels dal groffel. Da qua vegn er il num rumantsch ‹negla›/‹naicla› (en l’Engiadina per part er ‹groffel›).[4]
Enconuschentas spezias dal gener da las neglas ch’èn derasadas en Svizra èn (sper la negla purpura):[5]
- Negla armeria (Dianthus armeria)
- Negla barbusa (Dianthus barbatus)
- Negla d’iert (Dianthus caryophyllus) en furma cultivada, be darar er sco flur daventada selvadia
- Neglina (Dianthus deltoides)
- Negla da glatscher (Dianthus glacialis)
- Negla franzlada (Dianthus superbus)
- Negla da crap (Dianthus sylvestris)
Intginas spezias dal gener Dianthus, e surtut ibrids, vegnan duvradas sco planta decorativa. Quai vala en spezial per la negla d’iert (Dianthus caryophyllus) – che vegn per ordinari numnada be ‹negla› –, en pli per la negla barbusa (Dianthus barbatus), la neglina (Dianthus deltoides) e.a. Tut en tut vegnan differenziadas en l’orticultura 27 000 differentas sorts da neglas. Ad Aalsmeer (Pajais Bass) sa chatta il pli grond center d’ingiant per flurs da tagl en l’Europa. Là èn per exempel vegnidas vendidas il 2007 57 milliuns neglas da tagl (per il pli differentas sorts da la negla d’iert); da quai èn 38 milliuns vegnidas importadas. En il commerzi internaziunal tutga la negla da tagl uschia tranter las diesch spezias che vegnan vendidas il pli savens. Il commerzi mundial cun neglas da tagl ha importà il 2007 498 milliuns dollars. Ils dus pli impurtants pajais da producziun da neglas da tagl en la Columbia (262 milliuns dollars il 2007) e la Kenia (36 milliuns dollars il 2007).
La negla d’iert ha er cuntanschì in’impurtanza culturala e simbolica.[6] Tenor la ditga duai l’armada dal retg franzos Louis IX avair scuvert la flur a chaschun da l’assedi da Tunis l’onn 1270. Da là l’hajan ins manà en l’Europa e cultivà quella vinavant. Il renum dal groffel d’avair in effect afrodisiant è er vegnì surpiglià per la negla. A partir dal temp medieval valeva quella sco simbol per spusalizi, amur e lètg. Correspundentamain cumpara ella sin blers maletgs che mussan la spusa u scenas da nozzas. Sco simbol da l’amur divina fa la negla er part da numerusas represchentaziuns da Maria (surtut dal 15avel fin il 17avel tschientaner).
Durant la Revoluziun franzosa è la negla cotschna stada in simbol dals aristocrats; cun ina tala flura en la fora dal buttun marschavan quels tar la guillotina.
L’onn 1889 è quest simbol però vegnì reprendì a chaschun dal Congress da socialists internaziunal a Paris. Damai ch’igl era scumandà da manar cun sai bandieras, vegn la negla cotschna purtada dapi il 1890 tar las demonstraziuns dal prim da matg sco simbol dal moviment da lavurants internaziunal. Ma er da purtar quest segn è vegnì resguardà sco cuntravenziun a las prescripziuns da la polizia ed ha pudì manar ad arrestaziuns. Neglas cotschnas orneschan fin oz las fossas da divers manaders socialistics, per exempel quellas da Rosa Luxemburg e Karl Liebknecht.
La Revoluziun da las neglas portugaisa dals 25 d’avrigl 1974 ha ses num da las flurs che las truppas revoluziunaras da tenuta democratica purtavan en las channas da lur buis.
Annotaziuns
[modifitgar | modifitgar il code]- ↑ 1,0 1,1 Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. 8. ed. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2001, p. 369, ISBN 3-8001-3131-5.
- ↑ Dianthus, en: Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, consultà ils 2 da settember 2017.
- ↑ Helmut Genaust: Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen, Basilea 1996, ISBN 3-7643-2390-6.
- ↑ S. Brunies/Chasper Pult: Noms populers da plauntas. En: Annalas da la Societad Retorumantscha 62, 1948, p. 153. Cf. la versiun online.
- ↑ Tenor infoflora.ch.
- ↑ Indicaziuns tenor Wissenswertes aus der Geschichte der Nelken, memento dals 10 da favrer 2010 en: Internet Archive.
Litteratura
[modifitgar | modifitgar il code]- Wolfgang Adler, Karl Oswald, Raimund Fischer, Manfred A. Fischer (ed.): Exkursionsflora von Österreich. Eugen Ulmer, Stuttgart/Vienna 1994, ISBN 3-8001-3461-6.
Colliaziuns
[modifitgar | modifitgar il code]
Commons: Negla purpura – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio- Negla purpura sin infoflora.ch
- Negla purpura sin floraweb.de