rancura
Aparença
Occitan
Etimologia
Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»
Prononciacion
lengadocian, gascon /raŋˈkyɾo̞/ , provençau /ʀãⁿˈkyʀə/
Sillabas
ran|cu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
rancura | rancuras |
[ranˈkyɾo̞] | [ʀanˈkyʀo̞s] |
rancuna femenin
- Tristesa, pena, planh
- Ressentida duradissa, sentiment prigond de mal èsser, opinion negativa demorant contra qualqu’un après las ofensas sofridas.
- (religion) Proteccion d’un sant, patronatge.
Variantas dialectalas
Sinonims
Parents
Traduccions
rancòr | |
---|---|
|
Forma de vèrb
rancuna femenin
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rancurar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rancurar
Espanhòl
Etimologia
Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»
Prononciacion
Sillabas
ran|cu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rancura | rancuras |
[ranˈkyɾo̞] | [ʀanˈkyʀo̞s] |
rancuna femenin
Italian
Etimologia
Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»
Prononciacion
/ranˈkura/
Sillabas
ran|cu|ra
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
rancura | rancure |
[ranˈkura] | [ranˈkure] |
rancuna femenin