Vejatz lo contengut

Guilhèm IV de Tolosa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Guilhèm IV de Tolosa († 1094) es un comte de Tolosa de 1060 a 1094. Es lo filh de Ponç, comte de Tolosa, e d’Almòdis de la Marcha.

Succedís a son paire en 1060 e erita de la màger part de sos bens, son fraire Raimon qu'a pas que los comtats de Sant Gèli, de Nimes, de Narbona. Çaquelà, sembla que Raimon parteja amb el lo títol de comte de Tolosa, coma o indica una carta de 1088 que li atribuís entre autres aquel títol. En 1065, a la mòrt de lor cosina Berta, comtessa de Roergue, Raimon s’empara de son comtat e mai del marquesat de Gotia e del ducat de Narbona[1] sens que Guilhèm faga qué que siá per lo n'empachar. Contràriament a son paire e a son fraire, es un òme pauc ambiciós e pauc portat sus las armas[2].

Guilhèm esposa en primièras nòças una Matilda, puèi en segondas nòças (en 1080) Emma de Mortain, filha de Robert de Conteville, comte de Mortain e de Mathilde de Montgomery. Aquesta darrièra dona naissença a :

Guilhèm morís en 1094 probablament al cors d'un pelegrinatge en Tèrra Santa[3]. Lo testament de son paire especificava que se Guilhèm defuntava sens filhs, sas tèrras vendrián a son filh cabdet Raimon, que li succediguèt jol nom de Raimon IV. Mas dos decennis pus tard, Guilhèm d'Aquitània reivindica lo comtat de Tolosa e cèrca de lo conquerir.

Precedit per Guilhèm IV de Tolosa Seguit per
Ponç
comte de Tolosa
1060-1094
Raimon IV

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. títols teorics e ofrent pas qu’una suseranetat sus de territòris, la vila es governada per de vescomtes.
  2. (Déjean 1979, p. 25).
  3. (Déjean 1979, p. 26).