Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L"enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 972 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l"indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

"Allegoria de la Lombardia" del Giovanni Baratta.[1]

El nazzionalism lombard l"è l"idea politega che la considera la Lombardia, de intender "me concet etno-storegh o "me region ministrativa, come una comunità nazzional e la scerca de portà inanz la promozion e la defesa de la soa identità e di so interess.[2][3][4]

El moviment el se spartiss principalment in tra la la banda autonomista (autonomism lombard, con di ligam cond el federalism italian) e quella independentista (indipendentism lombard). I do posizzion inn minga separade del tut, tant che pussee de una vœulta a l"è vegnuda fœura un"ideologia unega che la messeda di element independentista e autonomista (ciamada de un quajvun "autogovernism") e, a bon cunt, se pòden considerà storegament compagne.[5][6]

G"è anca una part che la fà di reclamazzion domà de orden economegh e social (senza considerazzion specifega de nazzionalità), che despess la varda domà a la region aministrativa italiana.[7]

Note:

  1. Descrizion: Una bella fomna cond un vestid verd decorad d"or e arsgent; ind la man dreccia la tegn la corona imperiala d"arsgent, in quella manzina un bazzil cond tante corone ducai d"or. A la dreccia, arent ai pè, el fium Po, o ben un om vegg biot, con barba e cavei longh, cond una corona d"or (come variazion, el poeu havégh una crapa de tor); posgiada in banda un"urna de la qual la ven foeura tanta agua che la se spartiss in set ram, e ind la man manzina una cornucopia. Iconologia di Cesare Ripa - Lombardia 1603
  2. l movimento per la Lombardia indipendente
  3. La Lombardia Storica
  4. “Salut Lombardia!” I deliri del movimento nazionalista lombardo
  5. Come Berlusconi ha inventato il primato di Milano. URL consultad in data 3 aprile 2022.
  6. l"Italia dice sì al referendum del Veneto
  7. Da Tea Party Italia a Tea Party Indipendenza?

(innanz)

Te "l savevet che ...

Un filobus de la linia 90 in sul cavalcavia in del 1992

El Pont de la Ghisolfa (in italian Ponte della Ghisolfa, ofizzialment Cavalcavia Bacula) a l"è una strada soraelevada de Milan, che la supera la ferrovia Dom-Milan e la ferrovia Milan-Saronn per tacà insema el quarter de la Ghisolfa cont el Derghenin.

Part de la circonvallazzion esterna, el va inanz senza continuità in del cavalcavia Monscender-Serra, in d"un insema che l"è despess ciamad imprecisament tut "Pont de la Ghisolfa".

L"è stad vert al trafegh in del 1939 e l"ha donca completad l"anell de la circonvallazzion esterna. L"è stad fad in part con l"estension di vegg viadot a arch in su la Milan-Dom e "n inn stad fad su alter do sezzion per la linia di FerrovieNord per Saronn e per el Bivi Simonetta.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh"ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l"è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh"è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l"è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l"è un"enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l"è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l"è "n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh"ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh"han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l"è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh"ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh"ha un codes de comportament e tucc i gh"ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh"ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?