Và al contegnud

La piscinina Capin ross

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Capin ross cont el lov ind una picciura del Carl Larsson (1881).

La piscinina Capin ross l’è un cunt de fade famos comè in tut el mond. El parla de una toseta e un lov margnif che el prœuva a gabolàlla.[1] El ven sgiò provabilment de di storie popolare spantegade in tuta Europa inanz del segol XVII. I dò version pussee cognossude inn quelle del Charles Perrault[2] e di fradei Grimm.

A gh’era una vœulta, tant temp indree, una fiolina che la gh’ha la scormagna de “Capin ross” per via de la carataristega mantellina rossa che la gh’ha semper su quand che la sortiss de cà. La toseta la gh’ha de passà despess per el bosch, indova la se mena adree a un senter che sò mader la gh’ha deit de tegnìss per portàgh de majà a la mama granda malada.

Un bell dì, un lov la sluscia e el vœul subet tracagnàss lee e tut quell che l’è adree a guarnà ind la sò cavagna. Donca, la ferma e el ghe fa un para de domande per descovrì indova l’è che l’è adree a indà. La Capin ross, un poo de pantolla, la ghe dis tuscoss e el lov el ghe conseja de catà su un quaj fior per ofrìghel a la mama granda quand che la riva a cà soa. La toseta la pensa che l’è una bella ideja e, intanta che la cata su i fior coma de consej, el lov – tut de corsa – el ghe piomba a cà de la veggina, el se fa dervì la porta, e se la slepa su de pressa. Apœus a zò, el se met su i vestiment de la mama granda e el va in lecc per speccià che la Capin ross la rivi.

Una vœulta lì, la Capin ross la se incorsg subet di fatezze propri partigolare che la gh’ha la mama granda. La ghe fa: «Mama granda, ma che voson che te gh’heet incœu!» El lov el ghe respond: «A l’è per saludàt mej, s’cetina meja.» La tosa l’è minga trop convencia, e la ghe dis: «Dianzen, ma che œugg grand che te gh’heet!» «A l’è per vardàt mej, s’cetina meja» el rebeca el lov. «Mama granda, ma che man grosse che te gh’heet!» l’osserva la fiolina. «A l’è per brazzàt su mej, s’cetina meja» el rebat lu. «Mama granda, ma che boca larga che te gh’heet!» la remarca lee. «A l’è per majàt mej, s’cetina meja!» la vosa la bestia inanz de soltàgh adoss a la tosa e sgrofolàssela cont ingordisia.

Un casciador – che l’ha sentud un quajvun a sbrasgià coma un mat – el riva e el trœuva el lov adree possà apœus al disnaron. El ghe sferla la panscia cont un folciot, e en sortiss fœura la Capin ross con la mama granda. Pœu, ghe impienissen l’istomegh de preje, inscì, quand che el lov el se desseda, el pensa de havé majad trop. Per scœudes la sid, el va a biver a un pozz minga tant delonsg ma, desgià che a l’è inscì pesant per via di preje, el ghe borla denter e el crepa ingossad d’aigua.

  1. Berlioz, Jacques (2005). "Il faut sauver Le petit chaperon rouge". Les Collections de l'Histoires. 
  2. BottikRuth (2008). "Before Contes du temps passe (1697): Charles Perrault's Griselidis, Souhaits and Peau". The Romantic Review 99: 175–189.