Và al contegnud

Faroe

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Faroe
Faroe - Bandera Faroe - Stema
Faroe - Localizazion
Faroe - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal Føroyar e Færøerne
Lengue ofiçai Lengua faroesa e Lèngua danéza
Capitala Tórshavn
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Federico X di Danimarca
Capo de Govern Aksel V. Johannesen
Superfix
Totala 1 399 km²
Popolazion
Totala 54 149 ab.(1º genar 2023)
Densitaa 38.71 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Islanda
Fus orari UTC±00:00
Economia
Valuda corona de łe Fær Øer
PIL (nominal) 3 649,88 milion de USD (2021)
PIL pro capite (nominal) 3 000 000 000 USD (2017)
Varie
Codex ISO 3166 FO, FRO, 234
TLD .fo
Prefiss tel. 298
Sigla autom. FO
Inn nazional Tú alfagra land mítt
Evoluzion storega
Proclamazion 1º april 1948
 

I isole Faroe (Føroyar -che'l voeul dì "isole di ber"- in faroes, Færøerne in danes) a inn un possediment de la Danimarca, in de l'Ocean Atlantegh.
I gh'hann pressapoch 48.000 abitant.
I isole a inn una Nazzion costitutiva del Regn de Danimarca e del Folketing, o ben el Parlament danes, che el ciapa denter anca Danimarca e Groenlandia. La capital a l'è Tórshavn.

I Faroe fann part de l'Europa. Se troeuven in de l'Ocean Atlantegh setentrional, pressapoch a metà strada in tra l'Islanda, la Scozia e la Norvegia.

L'isola desabitada de Lítla Dímun.
El pont pussee volt de l'arcipelagh: el Slættaratindur (882 m), in su l'isola de Eysturoy.

I Faroe innn un arcipelagh formad de 18 isole, al largh di coste setentrionai de l'Europa, in tra el Mar de Norvegia e el nord de l'ocean Atlantegh, a metà strada in tra l'Islanda e la Norvegia. I so coordinade inn 62°00′N 6°47′W / 62°N 6.783333°W62; -6.783333, hann una superfis de 1 399 , e presenten minga grand lagh o fium. La linea costera la se stend per 1 117 , a l'è contornada in tant pont de scoeujere e ciarament el gh'ha minga confin de terra con di pais. El pont pussee volt a l'è el Slættaratindur, 882 meter sora el nivell del mar. L'unega isola desabitada a l'è Lítla Dímun.

I 18 isole a inn Fugloy, Svínoy, Borðoy, Viðoy, Kunoy, Kalsoy, Eysturoy, Streymoy, Vágar, Mykines, Hestur, Koltur, Nólsoy, Sandoy, Skúvoy, Stóra Dímun, Lítla Dímun e Suðuroy.

L'isola de Eysturoy in d'una sira de otober.
Diagrama relativ ai temperadure medie e ai acumui de la pioeuva annui de Tórshavn.

Segondo la classifegazzion di clim de Köppen, i Faroe gh'hann un clima oceanegh subpolar. Impunemanch, l'è rilevanta fess l'influenza colda de l'Ocean Atlantegh, e in particolar da la correnta nord-atlantega. Quell chì, insema al continov transit de perturbazzion che vegnen de nord-ovest, el garantiss invern mit (con la temperadura media in tra i e i 4 °C) e estad fresche (temperadura media in tra 9,5 °C e 10,5 °C)[1].

In sui isole despess bofa el vent e a gh'è la scighera. Gh'hann de sorapu un cel squas semper covert, tant che in media se registren 260 dì l'ann con precipitazzion e che i dì de sol inn pussee rar de quei nivol.

El 5 setember 1966 i Faroe inn stade colpide de l'uragan Faith, con vent che hann superad i 160 . Poch dopo havé colpid la capital Tórshavn, a l'è stad declassad.[2]

La registrazzion di dat meteorologegh in di Faroe l'ha tacad in del 1867.[3]

I Faroe inn semper stade un possediment scandinav: a partì del secol XI, eren un possediment de la Norvegia, poeu (1380) del regn norveges-danes e, del 1814, domà de la Danimarca.
Dopo de la segonda guerra mondiala hann otegnud un'autonomia semper pussee granda.
In del 1973, quand che la Danimarca l'ha aderid a l'Union Europea, i Faroe hann decidud de stà foeura.

Organizazzion politega

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


  1. Il clima delle isole, da meteogiornale.it Archiviad chi: [1]
  2. (EN) GHCN Climate data, Thorshavn series 1881 to 2007
  3. (EN) Copia archiviata. URL consultad in data 25 agosto 2013(arqiviad de l'url orijenal in data 17 marzo 2012) Plant production on a Faeroese farm 1813-1892, related to climatic fluctuations