estruç
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Borrowed from Latin struthiō via the nominative singular.[1] Compare Occitan estruci.
Pronunciation
[edit]Noun
[edit]estruç m (plural estruços)
References
[edit]- ^ “estruç”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
[edit]- “estruç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “estruç” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “estruç” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.