trencar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan trencar, itself possibly from a Vulgar Latin *trinicāre (“cut into three parts”), from the root trini, based on duplicāre, or alternatively from an alteration of Latin truncāre. It may also derive from or be influenced by a pre-Roman, possibly Gaulish word, cf. *trincare (“cut the head”), or a base *trenko. Compare Occitan trencar, French trancher, Old French trenchier, Galician trincar, Portuguese trincar and Italian troncare. Native doublet of trinxar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [tɾəŋˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [tɾeŋˈkaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

trencar (first-person singular present trenco, first-person singular preterite trenquí, past participle trencat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to break

   Synonym: rompre

2. (pronominal) to break, fracture, snap

   trencar-se un braç ― to break an arm

3. (transitive) to crack
4. (transitive) to crease
5. (transitive, figurative) to break into, to interrupt

   Synonym: interrompre

6. (intransitive) to break off (to change direction suddenly)

Conjugation

    Conjugation of trencar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			trencar
gerund			trencant
past participle				masculine		feminine
		singular		trencat		trencada
		plural		trencats		trencades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	trenco	trenques	trenca	trenquem	trenqueu	trenquen
	imperfect	trencava	trencaves	trencava	trencàvem	trencàveu	trencaven
	future	trencaré	trencaràs	trencarà	trencarem	trencareu	trencaran
	preterite	trenquí	trencares	trencà	trencàrem	trencàreu	trencaren
	conditional	trencaria	trencaries	trencaria	trencaríem	trencaríeu	trencarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	trenqui	trenquis	trenqui	trenquem	trenqueu	trenquin
	imperfect	trenqués	trenquessis	trenqués	trenquéssim	trenquéssiu	trenquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	trenca	trenqui	trenquem	trenqueu	trenquin
	negative (no)	—	no trenquis	no trenqui	no trenquem	no trenqueu	no trenquin

Related terms

• a trencajunts
• trenc
• trenca
• trencaaigües
• trencable
• trencacames
• trencacaps
• trencaclosques
• trencacolls
• trencacorrents
• trencacors
• trencada
• trencadella
• trencadís
• trencadissa
• trencador
• trencadura
• trencafila
• trencaglaç
• trencall
• trencallós
• trencallums
• trencalòs
• trencament
• trencanous
• trencant
• trencaolles
• trencaones
• trencapassa
• trencapedra
• trencapins
• trencapinyes
• trencat
• trencavits

 

Further reading

• “trencar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “trencar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “trencar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “trencar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.