trencaglaç

Catalan

Etymology

Verb-object compound, composed of trenca (“to break”) ‎ glaç (“ice”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˌtɾɛŋ.kəˈɣlas]
• IPA^(key): (Balearic) [ˌtɾəŋ.kəˈɣlas]
• IPA^(key): (Valencia) [ˌtɾeŋ.kaˈɣlas]

Noun

trencaglaç m (plural trencaglaços)

1. icebreaker

Further reading

• “trencaglaç” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.