enyorar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin ignōrāre. Compare the borrowed doublet ignorar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [ə.ɲuˈɾa]
IPA^(key): (Balearic) [ə.ɲoˈɾa]
IPA^(key): (Valencia) [e.ɲoˈɾaɾ]
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

enyorar (first-person singular present enyoro, first-person singular preterite enyorí, past participle enyorat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

to miss, long for
Synonym: trobar a faltar
- 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 16, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
  Pot ser enyorat algú de qui mai no podríem dir res de bo?
  Can someone who we will never be able to say something good about be missed?

Conjugation

Conjugation of enyorar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			enyorar
gerund			enyorant
past participle				masculine		feminine
		singular		enyorat		enyorada
		plural		enyorats		enyorades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enyoro	enyores	enyora	enyorem	enyoreu	enyoren
	imperfect	enyorava	enyoraves	enyorava	enyoràvem	enyoràveu	enyoraven
	future	enyoraré	enyoraràs	enyorarà	enyorarem	enyorareu	enyoraran
	preterite	enyorí	enyorares	enyorà	enyoràrem	enyoràreu	enyoraren
	conditional	enyoraria	enyoraries	enyoraria	enyoraríem	enyoraríeu	enyorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enyori	enyoris	enyori	enyorem	enyoreu	enyorin
	imperfect	enyorés	enyoressis	enyorés	enyoréssim	enyoréssiu	enyoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	enyora	enyori	enyorem	enyoreu	enyorin
	negative (no)	—	no enyoris	no enyori	no enyorem	no enyoreu	no enyorin

Derived terms

Descendants

→ Spanish: añorar