agermanar

Catalan

Etymology

From a- ‎ germà (“brother”) ‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʒər.məˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [a.d͡ʒeɾ.maˈnaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

agermanar (first-person singular present agermano, first-person singular preterite agermaní, past participle agermanat)

1. to unite
2. to twin (two cities)

Conjugation

    Conjugation of agermanar (first conjugation)

infinitive			agermanar
gerund			agermanant
past participle				masculine		feminine
		singular		agermanat		agermanada
		plural		agermanats		agermanades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agermano	agermanes	agermana	agermanem	agermaneu	agermanen
	imperfect	agermanava	agermanaves	agermanava	agermanàvem	agermanàveu	agermanaven
	future	agermanaré	agermanaràs	agermanarà	agermanarem	agermanareu	agermanaran
	preterite	agermaní	agermanares	agermanà	agermanàrem	agermanàreu	agermanaren
	conditional	agermanaria	agermanaries	agermanaria	agermanaríem	agermanaríeu	agermanarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	agermani	agermanis	agermani	agermanem	agermaneu	agermanin
	imperfect	agermanés	agermanessis	agermanés	agermanéssim	agermanéssiu	agermanessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	agermana	agermani	agermanem	agermaneu	agermanin
	negative (no)	—	no agermanis	no agermani	no agermanem	no agermaneu	no agermanin

Derived terms

• agermanament

Further reading

• “agermanar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “agermanar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “agermanar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “agermanar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Spanish

Verb

agermanar

1. only used in se ... agermanar, syntactic variant of agermanarse