Category:Antiga foneria de canons

Català: Banc de Barcelona Edifici que es construí a les darreres dècades del segle XVII, davant de l'Hort dels Franciscans i darrera de la muralla, destinat originàriament a la fundició de canons i, després del 1714, arran de la prohibició de fabricar artilleria a Barcelona imposada per Felip V, esdevingué fàbrica de campanes durant un temps. El 1844 el Banc de Barcelona el va ocupar en constituir-se i va sotmetre l'edifici a reformes profundes, dutes a terme per l'arquitecte Josep Oriol Mestres Esplugas: La primitiva planta (una tercera part més gran) es retallà pel nord, al costat de la façana. S'afegí un pis més. Es redissenyà els exteriors segons criteris classicistes: dobles pilastres jòniques, balcons acabats amb frontons, coronament amb balustrada. Es col·locà sobre la porta principal un grup escultòric de marbre amb figuracions del comerç i la indústria, obra primerenca dels germans Vallmitjana, del 1853-59. Després de la Guerra Civil, tornà a ésser dependència militar, moment en què es col·locaren l'escut que sostenen les al·legories i un escut en el coronament que el 1991 se substituí per un rellotge similar al que havia existit abans en aquest punt.