Vés al contingut

zwaan

De Viccionari

Neerlandès

[modifica]
Wilde zwaan (Cygnus cygnus).
  • Pronúncia: /zʋan/
  • Etimologia: Documentat ja el 1070 en l'antropònim suaneburch ‎(«Zwaanburg») i des del segle xii també en la toponímia (vegeu Suanesdrisch ‎(«Zwaansdries») el 1139), després com a swane en neerlandès mitjà. Cognat del frisó swan i de l'anglès antic swon (modernament swan), així com de l'alt alemany antic swan / swano (d'on el modern Schwan), tots d'un protogermànic occidental *swan. Ensems amb el nòrdic antic *svanr (d'on el danès svane, el noruec svane, el suec svan, l'islandès svanur i el feroès svanur), d'un protogermànic *swanaz («cigne»), possiblement derivat de l'arrel protoindoeuropea *swenh₂- ‎(«sonar»), reflectida, entre d'altres, pel llatí sonō i el sànscrit स्वनति ‎(svanati).

zwaan m. ‎(plural zwanen)

Kleine zwaan (Cygnus bewickii).
  1. (ornitologia) cigne, nom comú dels anàtids del gènere Cygnus (i, per extensió, també del gènere Coscoroba)
    kleine zwaancigne petit de Bewick (Cygnus bewickiiCygnus columbianus bewickii)
    wilde zwaancigne cantaire (Cygnus cygnus)
    zwarte zwaancigne negre (Cygnus atratus)
Zwarte zwaan (Cygnus atratus).

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]