xalo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈʃa.ɫu/, occidental /ˈt͡ʃa.ɫo/

Verb

xalo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xalar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xalar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xalar.

Miscel·lània

• Síl·labes: xa·lo (2)
• Anagrames: laxo, xola

Romaní

• Etimologia: De xal ‎(«menjar»).

Adjectiu

xalo

1. mossegat
2. destruït
3. sinònim de phiravdo ‎(«desgastat»)
4. calb
5. sinònim de śuko ‎(«prim»)
6. sinònim de kiślo ‎(«magre»)
7. desert
8. sinònim de ćućipen ‎(«erm»)

Sinònims

• (calb) xaleśereqo, pako
• (desert) ćućo

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.