Vés al contingut

vogir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /buˈʒi/
balear /voˈʒi/, /vuˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /boˈʒi/
valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /boˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: vogí
  • Etimologia: D’origen incert, del llatí volvere ‎(«tombar») amb encreuament d’una base preromana, cognat de l’italià volgere.

Verb

[modifica]

vogir trans.

  1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
  2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
  3. Fer voltar un aparell en rotació.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

vogir

  1. girar, tombar
    Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)
  2. vogir (contornar, circuir)
    Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]