Vés al contingut

vinge

De Viccionari

Suec

[modifica]
  • Pronúncia: /²ˈvɪŋːɛ/
  • Etimologia: Cognat del danès vinge, el noruec bokmål vinge i el nynorsk veng, l'islandès vængur i el feroès vongur, tots del nòrdic antic vængr. Ensems amb l'anglès wing, del protogermànic *wēinga- / *wēingan-, probablement de l'arrel protoindoeuropea *h₂weh₁- («bufar»). Vegeu també vind.

vinge c. (plural indefinit vingar, plural definit vingarna)

  1. (anatomia animal) ala

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]