vina

Potser volíeu: Vina

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.nə/, balear /ˈvi.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.na/
	valencià /ˈvi.na/, /ˈbi.na/

• Rimes: -ina
• Homòfons: bina, vine
• Etimologia: De l'hindi वीणा ‎(vīnā).

Nom

vina f. ‎(plural vines)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts originari de l’Índia, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vina ^(de) f.
• Anglès: veena ^(en), vina ^(en)
• Castellà: vina ^(es)
• Francès: vina ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·na (2)
• Anagrames: vani, vaní

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• vina. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

vina ‎(plural vinas)

1. vina

Sinònims

• veena

Vegeu també

• vina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbi.na/
• Rimes: -ina

Nom

vina f. ‎(plural vinas)

1. vina

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·na (2)

Vegeu també

• vina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /viˈna/

Nom

vina f. ‎(plural vinas)

1. vina

Vegeu també

• vina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].