Vés al contingut

viatge

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /biˈa.d͡ʒə/, balear /viˈa.d͡ʒə/
Occidental:  nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/
valencià /viˈa.d͡ʒe/, /biˈa.d͡ʒe/
  • Rimes: -adʒe
  • Etimologia: Del llatí viaticum ‎(«allò que serveix per a un viatge»), segle XIII. Doblet del cultisme viàtic.

viatge m. ‎(plural viatges)

  1. Desplaçament a una destinació prou allunyada.
    Demà vaig de viatge a Pamplona.
  2. Cada anada i tornada que es fa per transportar quelcom o fer un encàrrec
    Amb carretó ho acabarem en tres viatges.

Sinònims

[modifica]

Descendents

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

viatge

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de viatjar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viatjar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viatjar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viatjar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vi·at·ge (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aegitv)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: viatge