via

Potser volíeu: vià, Vià, vía

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.ə/^ⓘ, balear /ˈvi.ə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.a/
	valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/

Rimes: -ia
Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»), segle XII.

Nom

via f. ‎(plural vies)

rail
Nom genèric per a camí o carrer.

Compostos i expressions

fer via

Derivats

aviar

Traduccions

Interjecció

via

Apressament a algú perquè surti d’allà on es troba.

Verb

via

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar.

Miscel·lània

Síl·labes: vi·a (2)
Anagrames: avi, iva, Iva, vai

Anglès

Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/

Nom

via ‎(plural vias o viae)

via, especialment de l'antiga Roma

Vegeu també

via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

Pronúncia^ⓘ: /ˈviː.a/

Nom

via f. ‎(plural vie)

carrer
camí, sender
(figuradament) via, canal, mitjà

Compostos i expressions

dare il via - donar el tret de sortida

Adverbi

via

fora

Compostos i expressions

andare via - anar-se'n
dare via - donar, regalar
mandare via - fer fora, acomiadar
tirare via - fer via

Interjecció

via

vinga!
fora!

Miscel·lània

Síl·labes: vì·a (2)

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.a/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom

via f. ‎(genitiu viae)

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	via	viae
Vocatiu	via	viae
Acusatiu	viam	viās
Genitiu	viae	viārum
Datiu	viae	viīs
Ablatiu	viā	viīs

Relacionats