venia
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /bəˈni.ə/, balear /vəˈni.ə/ Occidental: nord-occidental /beˈni.a/ valencià /veˈni.a/, /beˈni.a/
- Rimes: -ia
Verb
[modifica]venia
- Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vendre.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vendre.
- Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de venir.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de venir.
Miscel·lània
[modifica]Castellà
[modifica]Nom
[modifica]venia f. (plural venias)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ve·nia (2)
- Anagrames: avení, avíen, avine, enviá, envía, nieva, nívea, veían, Viena, vinea, vineá
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venia