vanagloriar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫu.ɾiˈar.sə/
	balear /və.nə.ɣɫo.ɾiˈaɾ.sə/, /və.nə.ɣɫu.ɾi.ərˈsə/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫo.ɾiˈar.se/
	valencià /va.na.ɣɫo.ɾiˈaɾ.se/, /ba.na.ɣɫo.ɾiˈaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De vanaglòria.

Verb

vanagloriar-se pron.

1. Jactar-se del propi saber, presumir molt de les pròpies qualitats o accions.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vanagloriar-se			haver-se vanagloriat
gerundi	vanagloriant-se			havent-se vanagloriat
participi	vanagloriat, vanagloriada, vanagloriats, vanagloriades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanaglorio	et vanaglories	es vanagloria	ens vanagloriem	us vanaglorieu	es vanaglorien
	em vanaglorie						val
	em vanagloriï						sept
					us vanagloriau		bal, alg
	em vanaglorii			ens vanagloriam			bal
imperfet	em vanagloriava	et vanagloriaves	es vanagloriava	ens vanagloriàvem	us vanagloriàveu	es vanagloriaven
passat simple	em vanaglorií	et vanagloriares	es vanaglorià	ens vanagloriàrem	us vanagloriàreu	es vanagloriaren
futur	em vanagloriaré	et vanagloriaràs	es vanagloriarà	ens vanagloriarem	us vanagloriareu	es vanagloriaran
condicional	em vanagloriaria	et vanagloriaries	es vanagloriaria	ens vanagloriaríem	us vanagloriaríeu	es vanagloriarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanagloriï	et vanagloriïs	es vanagloriï	ens vanagloriem	us vanaglorieu	es vanagloriïn
	em vanaglorie	et vanaglories	es vanaglorie			es vanaglorien	occ, bal
imperfet	em vanagloriés	et vanagloriessis	es vanagloriés	ens vanagloriéssim	us vanagloriéssiu	es vanagloriessin
		et vanagloriesses		ens vanagloriéssem	us vanagloriésseu	es vanagloriessen
	em vanagloriàs	et vanagloriassis	es vanagloriàs	ens vanagloriàssim	us vanagloriàssiu	es vanagloriassin	bal
		et vanagloriasses		ens vanagloriàssem	us vanagloriàsseu	es vanagloriassen	val, bal (1)
	em vanagloriara	et vanagloriares	es vanagloriara	ens vanagloriàrem	us vanagloriàreu	es vanagloriaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vanagloria't	vanagloriï-se	vanagloriem-nos	vanaglorieu-vos	vanagloriïn-se
	–				vanagloriau-vos		bal, alg
	–		vanaglorie's			vanaglorien-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ens vanagloriàvom	us vanagloriavo		centr, n-occ
	em vanagloriavi						sept
	em vanagloriaia	et vanagloriaies	es vanagloriaia	ens vanagloriàiem	us vanagloriàieu	es vanagloriaien	n-occ
condicional	em vanagloriariva	et vanagloriarives	es vanagloriariva	ens vanagloriarívem	us vanagloriaríveu	es vanagloriariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em vanaglorio	et vanaglorios	es vanaglorio	ens vanaglorieguem	us vanagloriegueu		n-occ
imperfet	em vanagloriessi		es vanagloriessi				sept, alg
	em vanagloriessa						centr, n-occ
	em vanaglorieguessa	et vanaglorieguesses	es vanagloriegués	ens vanaglorieguéssom	us vanaglorieguéssou	es vanaglorieguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... vanagloriat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... vanagloriar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... vanagloriat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... vanagloriat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... vanagloriat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... vanagloriat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... vanagloriar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... vanagloriat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... vanagloriat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... vanagloriat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em vanaglorio, es vanagloria, ens vanagloriem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• vanagloriejar-se

Traduccions

Traduccions

• Castellà: vanagloriarse ^(es)

Miscel·lània

• Anagrama: vanagloriares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3