unus
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈuː.nʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu oynos («únic»).
Numeral
[modifica]ūnus m. (femení ūna, neutre ūnum)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | ūnus | ūna | ūnum | ūnī | ūnae | ūna | |
Vocatiu | ūne | ūna | ūnum | ūnī | ūnae | ūna | |
Acusatiu | ūnum | ūnam | ūnum | ūnōs | ūnās | ūna | |
Genitiu | ūnīus | ūnōrum | ūnārum | ūnōrum | |||
Datiu | ūnī | ūnīs | |||||
Ablatiu | ūnō | ūnā | ūnō | ūnīs |
Derivats
[modifica]Article
[modifica]unus
- (llatí medieval) un