uniu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈniw/
• Rimes: -iw

Verb

uniu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de unir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb unir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb unir.

Català antic

Verb

uniu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de unir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de unir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de unir