Vés al contingut

tronco

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /ˈtɾoŋ.ku/, occidental /ˈtɾoŋ.ko/
  • Rimes: -oŋko

Verb

[modifica]

tronco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar.

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈtɾoŋ.ko\
Americà: alt \ˈt͡soŋ.k(o)\, baix \ˈtɾoŋ.ko\

tronco m. ‎(plural troncos)

  1. tronc

tronco m. ‎(plural troncos, femení tronca)

  1. (col·loquial) noi, xaval

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: tron·co (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tronco

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈtroŋ.ko/

Adjectiu

[modifica]

tronco m. ‎(femení tronca, plural masculí tronchi, plural femení tronche)

  1. truncat
  2. (lingüística) agut

tronco m. ‎(plural tronchi)

  1. (botànica) tronc
  2. (anatomia) tronc
  3. (nàutica) pal
  4. (figuradament) tram, tros

Compostos i expressions

[modifica]
  • in tronco - incomplet, interromput
  • in tronco - d'imprevist, sense avisar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: trón·co (2)