torb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtorp/
• Etimologia: Del llatí turbo en nominatiu, segle XIX. Doblet de terbolí via diminutiu i de turbina via francès.

Nom

torb m. ‎(plural torbs)

1. Vent que aixeca suficient neu del terra per reduir greument la visibilitat.
2. desori

Verb

torb

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de torbar.

Miscel·lània

• Anagrames: Bort, brot ^(revers), trob

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.