tità

Potser volíeu: tita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tiˈta/
• Rimes: -a
• Homòfon: titar
• Etimologia: Del llatí Tītāne(m), acusatiu de Tītān, del grec antic Τιτάν ‎(Titán), segle XVII.

Nom

tità m. ‎(plural titans)

1. (mitologia grega) Cadascun dels fills d’Urà i de Gea (el Cel i la Terra) amb una força prodigiosa.
2. Persona que destaca per la seva força física o la capacitat intel·lectual.

Derivats

• titànic

Hipònims

• Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos

Traduccions

Fill d’Urà i de Gea

• Anglès: Titan ^(en)
• Castellà: titán ^(es) m.
• Francès: Titan ^(fr)

Persona que destaca

• Anglès: titan ^(en)
• Castellà: titán ^(es) m.
• Francès: titan ^(fr)

Verb

tità

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de titar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tà (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB