Vés al contingut

tija

De Viccionari

Català

[modifica]
tija tallada
Oriental:  /ˈti.ʒə/
Occidental:  nord-occidental /ˈti.ʒa/, valencià /ˈti.d͡ʒa/
  • Rimes: -iʒa
  • Etimologia: Del francès tige, del llatí tibia ‎(«flauta»), segle XX. Doblet de tíbia.

tija f. ‎(plural tiges)

  1. Part de la planta que uneix arrels i fulles.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ti·ja (2)

Vegeu també

[modifica]