- Pronúncia(i): /ˈtɛr.ɡoː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *terg-, variant de *terh₁- («fregar, polir»).
tergō (1a present?), tergis (2a present), tergere (infinitiu), tersī (perfet), tersum (supí)
- escurar, polir, brunyir
- netejar
tergō
- datiu singular de tergum
- ablatiu singular de tergum