statu quo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˌta.tuˈkwo/, occidental /esˌta.tuˈkwo/

Informal: /esˌta.tuˈku.o/

• Etimologia: Del llatí in statu quō ante bellum erat ‎(literalment «en l’estat en què era abans de la guerra»).

Nom

statu quo m. ‎(llatinisme, invariable)

1. Estat actual social o polític.

   «Ells eren palestins com ningú i defensaven l'statu quo en què havien viscut fins aleshores.» (Julia Navarro, Dispara, jo ja sóc mort, 2013)

2. Situació en què es troben les coses en un moment determinat.

   «La tecnologia obre la possibilitat d'un canvi fonamental que amenaça l'statu quo.» (Ordinadors a les aules, 2010)

Traduccions

Traduccions

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot, ésAdir