Vés al contingut

soler

De Viccionari
Potser volíeu: Soler

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /suˈɫɛ/
balear /soˈɫə/, /suˈɫɛ/
Occidental:  nord-occidental /soˈɫe/
valencià /soˈɫeɾ/, /soˈɫe/
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /suˈɫe/
balear /soˈɫe/, /suˈɫe/
Occidental:  nord-occidental /soˈɫe/, valencià /soˈɫeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Verb: del llatí solēre, segle XIII.
  • Etimologia: Nom 1: de sòl i el sufix -er.
  • Etimologia: Nom 2: de sola i el sufix -er.

Verb

[modifica]

soler intr.

  1. (auxiliar) Fer habitualment o esdevenir-se l'acció indicada per l'infinitiu que el segueix

Conjugació

[modifica]

Pel seu sentit imperfectiu, només s'usa en els temps de present i imperfet d'indicatiu.

Paradigmes de flexió: solc, sol, solem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

[modifica]

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

soler m. ‎(plural solers)

  1. sòl
  2. Paviment de la planta baixa d’una casa.

soler m. ‎(plural solers, femení solera)

  1. (obsolet) Treballador que es dedica a les soles de sabates o d’espardenyes.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: soler

Castellà

[modifica]
Peninsular: /soˈleɾ/
Americà: alt /s(o)ˈleɾ/, baix /soˈleɾ/

Verb

[modifica]

soler intr. ‎(defectiu, present suelo)

  1. soler

Sinònims

[modifica]

soler m. ‎(plural soleres)

  1. (nàutica) soler d’una embarcació

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: so·ler (2)