Vés al contingut

senes

De Viccionari
Potser volíeu: senès

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: De sene i el sufix -s ‎(adverbial), del llatí sine.

Preposició

[modifica]

senes

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)
    «Dix sent Paul en la epístola qe nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad.» (Homilies d'Organyà, s. XIII)

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsɛ.neːs/

Adjectiu

[modifica]

senēs

  1. nominatiu masculí/femení plural de senex
  2. vocatiu masculí/femení plural de senex
  3. acusatiu masculí/femení plural de senex

senēs

  1. nominatiu plural de senex
  2. vocatiu plural de senex
  3. acusatiu plural de senex