Vés al contingut

rosca

De Viccionari
Potser volíeu: roscà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈrɔs.kə/, occidental /ˈros.ka/
  • Rimes: -oska
  • Etimologia: Probablement de l’aragonès rosca o del castellà rosca, o potser del romandalusí, d’origen preromà incert. Documentat al segle XIX amb indicis d’ús popular anterior com a alternativa a rotlle.

rosca f. ‎(plural rosques)

  1. Cilindre convex amb un ressalt o còncau amb un solc helicoidal.
  2. (billar) Maniguet amb què s'uneixen caragolant la fletxa i la porra en els tacs de billar constituïts per dues peces.
  3. (futbol) efecte lateral

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

rosca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de roscar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb roscar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈros.ka/, meridional /ˈroh.ka/
Americà: alt /ˈros.k(a)/, baix /ˈroh.ka/
  • Rimes: -oska
  • Etimologia: D'origen probablement preromà.

rosca f. ‎(plural roscas)

  1. rosca
  2. (futbol) efecte lateral

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

rosca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb roscar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb roscar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rosca
  • rosca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].