romanço

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈman.su/
	balear /roˈman.so/, /ruˈman.su/
Occidental:	/roˈman.so/

• Etimologia: Singular analògic de romanços, de romanç.

Nom

romanço m. ‎(plural romanços)

1. (col·loquial) romanç (narració popular)
2. (plural) dilacions, històries vanes

Traduccions

Dilacions, històries vanes

• Castellà: romances ^(es) m. pl., cuentos ^(es) m. pl.
• Francès: histoires ^(fr) f. pl., balivernes ^(fr) f. pl.
• Italià: storie ^(it) f. pl.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·man·ço (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB