pugnus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpʊ.ŋnʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *peuk- («copejar»).

Nom

pugnus m. ‎(genitiu pugnī)

1. puny

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pugnus	pugnī
Vocatiu	pugne	pugnī
Acusatiu	pugnum	pugnōs
Genitiu	pugnī	pugnōrum
Datiu	pugnō	pugnīs
Ablatiu	pugnō	pugnīs

Derivats

• pugneus
• pugnitus
• pugnō