proposició

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.pu.zi.siˈo/
	balear /pɾo.po.zi.siˈo/, /pɾu.pu.zi.siˈo/
Occidental:	/pɾo.po.zi.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí prōpositiōne(m), acusatiu de prōpositiō, segle XIV.

Nom

proposició f. ‎(plural proposicions)

1. Acció de proposar.
2. (filologia, filosofia) Enunciat d’un judici amb valor lògic.
3. (filologia) clàusula
4. (matemàtiques) Enunciat d’un fet que es vol demostrar.

Traduccions

Acció de proposar

• Anglès: proposition ^(en)
• Castellà: proposición ^(es) f.
• Francès: proposition ^(fr) f.
• Llengua de signes catalana: PROPOSAR ^(csc)

Enunciat d’un judici

• Anglès: proposition ^(en)
• Castellà: proposición ^(es) f.
• Francès: proposition ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·po·si·ci·ó (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC