Vés al contingut

podré

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /puˈðɾe/
balear /poˈðɾe/, /puˈðɾe/
Occidental:  /poˈðɾe/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: Regularització de l’antic poré, del llatí vulgar *potēre-aio, en llatí clàssic poterō.

Verb

[modifica]

podré

  1. Primera persona del singular (jo) del futur de poder.

Miscel·lània

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

podré

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del futur de poder

Variants

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \poˈðɾe\
Americà: alt /p(o)ˈd͡ze/, baix \poˈðɾe\

Verb

[modifica]

podré

  1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb poder