plaquer

Francès

• Pronúncia: /plaˈke/
• Etimologia: Del neerlandès placken ‎(«enganxar, reparar»).

Verb

plaquer

1. cobrir, afegir

   «Modeste plaquait chaque fil de coton avec une perfection à désespérer des brodeuses.» (Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844)

   Modeste cobria cada fil de cotó amb una perfecció que era la desesperació de les altres brodadores.

2. xapar, lacar

   Plaquer en or des bijoux.

   Xapar en or les joies.

3. xapar

   Plaquer en acajou un meuble vieilli.

   Xapar amb caoba un moble vell.

4. sobreafegir

   Je trouve que la musique est plaquée sur le texte.

   Trobo que la música està sobreafegida al text.

5. abandonar

   «Après quelques coucheries clandestines, Geneviève plaqua sans ménagements son artiste, qui déclara, du reste, en avoir sa claque.» (Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 30)

   Després d'algunes rebolcades clandestines, Geneviève abandonà sense gaires miraments el seu artista, el qual declarà a sobre, tenir la seva pròpia cleca.

6. (futbol americà, rugbi) placar
7. aplanar, allisar

   Plaquer les cheveux.

   Allisar els cabells.

8. aplanar, xafar

   Se plaquer au sol.

   Aplanar-se al sol.

Vegeu també

• plaquer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].