placeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpla.kɛ.oː/
• Etimologia: De plācō.

Verb

placeō ‎(1a present^?), placēs ‎(2a present), placēre ‎(infinitiu), placuī ‎(perfet), placitum ‎(supí)

1. plaure

   hostia placens Deo

   El sacrifici plau a Déu