Vés al contingut

pinte

De Viccionari
Potser volíeu: pinté

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.te/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

pinte m. ‎(plural pintes)

  1. (antic, nord-occidental) Forma alternativa de pinta.

Verb

[modifica]

pinte

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: petin

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈpin.te/, meridional \ˈpiŋ.te\
Americà: alt /ˈpin.t(e)/, baix \ˈpiŋ.te\, austral /ˈpin.te/

Verb

[modifica]

pinte

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pintar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pintar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pintar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: piten