permòdol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pərˈmɔ.ðuɫ/
	balear /pəɾˈmɔ.ðoɫ/, /pərˈmɔ.ðuɫ/
Occidental:	/peɾˈmɔ.ðoɫ/

Nom

permòdol m. ‎(plural permòdols)

1. Pedra o fusta que surt de la paret per a sostenir quadres, bigues i altres coses.
2. Peça composta de tres fustes col·locades en triangle per a sostenir prestatges.
3. Peça de ferro que surt de la paret sobre la què se sostenen els balcons.
4. Aturat, inactiu, estaquirot.

Variants

• (arcaismes) permódol, permodo

Traduccions

Peça que surt de la paret

• Castellà: can ^(es), modillón ^(es), canecillo ^(es)
• Llatí: mutulus ^(la), telamon ^(la)

Peces en triangle

• Castellà: palomilla ^(es)
• Llatí: abacus ^(la)

Peça que sosté els balcons

• Castellà: cartela ^(es)
• Llatí: mensala ^(la)

Aturat

• Castellà: estafermo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: per·mò·dol (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.