Vés al contingut

pensi

De Viccionari
Potser volíeu: pensí

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈpɛn.si/
balear /ˈpən.si/, /ˈpɛn.si/
Occidental:  /ˈpen.si/

Verb

[modifica]

pensi

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pensar.

Miscel·lània

[modifica]

Esperanto

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpen.si/
  • Etimologia: De l'arrel √pens i la desinència -i.

Verb

[modifica]

pensi ‎(present pensas, passat pensis, futur pensos, condicional pensus, volitiu pensu)

  1. pensar
    «Antaŭ ĉio pensu pri vi mem kaj pri via familio; ĉio alia vin ne devas interesi!» (Hans Christian Andersen (trad. Ludwik Lejzer Zamenhof), «Fabeloj de Andersen» (tom IV, cap. 3))
    Abans de res pensa en tu mateix i en la teva família: res d'altre ha d'interessar-te!

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pen·si (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre pensi

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpɛn.siː/

pēnsī

  1. genitiu singular de pēnsum