oràrem

Potser volíeu: orarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾa.ɾəm/
	balear /oˈɾa.ɾəm/, /uˈɾa.ɾəm/
Occidental:	/oˈɾa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

oràrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de orar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb orar.

Variants

• [2] oréssim, oréssem, oràssim, oràssem

Miscel·lània

• Anagrames: amorre, morera, Morera, remora, rèmora, rémora, romera