noceo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔ.kɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *noḱéye-, forma causativa de *neḱ- («perir, desaparèixer»).

Verb

noceō ‎(1a present^?), nocēs ‎(2a present), nocēre ‎(infinitiu), nocuī ‎(perfet), nocitum ‎(supí)

1. delinquir

   Ex.: noxam nocere — (traducció:«Cometre falta.»)

2. perjudicar

   Quod si nocueris, noceberis ab alio.

   Si perjudiques algú, aquest et tornarà el mal.

Derivats

• nocīvus
• nocumentum
• nocuus