Vés al contingut

multa

De Viccionari
Potser volíeu: MULTA, multà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmuɫ.tə/, occidental /ˈmuɫ.ta/
  • Rimes: -ulta
  • Etimologia: Del llatí multa, segle XVI

multa f. ‎(plural multes)

  1. Quantitat de doblers que s'han de pagar després de cometre una infracció ja sigui administrativa, governativa o laboral.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

multa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de multar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb multar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈmul.ta/
Americà: alt /ˈmul.t(a)/, baix /ˈmul.ta/

multa f. ‎(plural multas)

  1. multa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mul·ta (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Diccionario de la Real Academia Española multa

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmʊɫ.ta/
  • Etimologia: De multus.

multa f. ‎(genitiu multae)

  1. multa

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu multa multae
Vocatiu multa multae
Acusatiu multam multās
Genitiu multae multārum
Datiu multae multīs
Ablatiu multā multīs


Adjectiu

[modifica]

multa

  1. nominatiu femení singular de multus
  2. nominatiu neutre plural de multus
  3. vocatiu femení singular de multus
  4. vocatiu neutre plural de multus
  5. acusatiu neutre plural de multus

Adjectiu

[modifica]

multā

  1. ablatiu femení singular de multus

Verb

[modifica]

multā

  1. segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de multō