mon
Català
[modifica]- Pronúncia(i): (àton)
Oriental: central /mun/ balear /mon/, /mun/ Occidental: nord-occidental ⓘ, /mun/ valencià /mon/
Adjectiu
[modifica]mon m. (femení ma, plural masculí mos o mons, plural femení mes)
- Possessiu àton de primera persona, masculí singular
Notes d'ús
[modifica]El seu ús havia estat més estès en el passat. Actualment s'empra sobretot anteposat a un nom, especialment parentius (mon pare).
Sinònims
[modifica]- el meu
Relacionats
[modifica]Possessius en català
| Posseïdor/persona | singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| masculí | femení | masculí | femení | ||
| tònic | |||||
| Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
| 2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
| 3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
| Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
| 2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
| 3a | llur3 | llurs3 | |||
| (el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
| àton | |||||
| Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
| 2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
| 3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
| 1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. | |||||
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Anagrama: nom (revers)