merx

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mɛrks/
• Etimologia: Del protoitàlic merk o potser de l'etrusc.

Nom

merx f. ‎(genitiu mercis)

1. mercaderia

   «Invendibili merce oportet ultro emptorem adducere: Proba merx facile emptorem reperit.» (Plaute, Poenulus, 1, 2, 128)

   (afegiu la traducció en català)

2. béns, coses

   «O mercis malae!» (Plaute, Truculentus 2, 4, 58)

   (afegiu la traducció en català)

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	merx	mercēs
Vocatiu	merx	mercēs
Acusatiu	mercem	mercēs
Genitiu	mercis	mercium
Datiu	mercī	mercibus
Ablatiu	merce	mercibus

Derivats

• commercium
• merces