maura

Potser volíeu: maurà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmaw.ɾə/, occidental /ˈmaw.ɾa/
• Rimes: -awɾa

Verb

maura

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de maurar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb maurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mau·ra (2)
• Anagrames: amura, amurà, armau, maruà